Unes Jornades esportives molt intenses.

 
Era dilluns dia 12 de Maig i els boixos estaven força il.lusionats des de fèia dues setmanes. Es van crear 4 grups que anaven per colors: verd, taronja, vermell i blau. Només arribar ens reuniren a la pista coberta del Poliesportiu. Els monitors ens varen rebre, ens van distribuir per zones i e3ns entregaren la samarreta que per color i grup ens pertocava. Es va fer la presentació de les jornades i acte seguit ens llançàrem a les activitats. Ens vam combinar amb 3r.

Compartiríem jornada amb els col.legis de Santa Eulària, s'Olivera i Sant Cilíac. El dia va acompanyar. Una climatologia compensada que va afavorir un ordenat i gens esgotador dia de treball esportiu. Piscina amb atraccions, tennis, jocs de fira i taller de dança i Kapoeira. Elements innovadors que amenitzaren amb intensitat el ritme dels alumnes que valoraren molt bé l'atenció rebuda pels monitors de les instal.lacions del Poliesportiu Municipal de Santa Eulària de's Riu. El major contrast fou quan al camp de futbol esperaven futbol i trobaren un circuit d'habilitats i destreses de quatre paradetes, o el taller de dança on Pharrell Williams posà la coreografia i el monitor de Kapoeira un sorprenent espectacle estètic que ens deixà a tots bocabadats. Vàrem disposar de 40 minuts per esmorzar i encara tinguérem temps sobrat per desenvolupar les dues postes que mancaven com a segona meïtat de la jornada.

Treballam l'Edat Mitjana.

Cada dia que sortírem del teatre Espanya, és a dir, 10, 11 i 16 d'abril, ens dedicàrem a conèixer la dimensió del passat, com a confirmació dels continguts històrics treballats al taller. Vàrem veure la pel.lícula Shrek i ajudàrem a Míriam i Estefania a pintar el mural que com a cenefa decora el hall del centre.

 

L'Edat Mitjana va representar un moment crucial a la història. Cavaller, castells, reis, prínceps, màgics i fades. Els boixos ho van viure amb intensitat i ràpidament emularen ser princeses i cavallers.

El contingut ens ha vingut rodat per parlar de Sant Jordi, festa del llibre que enguany per motius de calendarització i coincidència amb les vacances de Setmana Santa no hem pogut treballar.

Visita al Parc Natural de Ses Salines.

 

Les vacances de Setmana Santa estaven a l'aguait i combinant amb unes divertides jornades de teatre, aprofitarem a un dia de partir per anar al Parc Natural de Ses Salines, a Sant Jordi. Tres setmanes abans rebérem a na Tina, guia del Consell Insular que coneix molt bé l'entorn perquè ens fes una introducció dels atractius que trobaríem al parc. El primer que ens demanà fou silenci, ja que l'equilibri ecològic de la zona requereix no fer remor. En segon lloc ens va presentar al protagonista de la història de'n Felip, un flamenc que habita al Parc i ens posà en contacte amb tots els animalets que formen part d'aquell ecosistema.

Era dia 15. Tot estava disposat. Partírem a les nou i quart i ens trobàrem amb na Tina al punt de reunió, accés al Parc de Ses Salines. Una setmana abans havia realitzar la sortida el grup de primer B. La primera temptativa el temps no possibilitar anar-hi, tot i que el segon intent fou el bo. Aquesta visita la realitzàrem conjuntament 1r A i 1r C.

 

Quan arribàrem ens vam assignar les dues guies i va sortir 1r C. En primer lloc realitzàrem una primera observació amb un telescopi.

A continuació anàrem a la zona boscosa i allà vàrem veure els flamencs i ànneres que hi havia als estanys.

Vàrem fer rotllana per estudiar la flora del lloc i acte seguit ens dirigírem a la muntanya de sal a una bona ombra on esmorzàrem 40 minutets els dos grups junts i després ja anàrem a veure la sal. Tina ens explicà el procés: La sal es forma per l'evaporació de l'aigua als estanyols, es recolleix, es refina i es saneja amb un depurat per envassar-la i servir-la tal com la vem als formats als comerços. La sal pot ser fina i gruixuda. La que ens vàren poder emportar era bén gruixuda. Gairebé semblaven troços de vidra i era tan salada que just la testaves i havies de tossir.

Una anècdota graciosa fou que quan ens mostraren els poals on hi havia la sal que ens havien preparat, hi havia dues sargantanes joves i enèrgiques que s'havien escolat i no podien sortir perquè patinaven per les voreres esfèriques del recipien. Les portàrem al bosc  allà on foren posades en llibertat. Va ser un vist i no vist.

Abans d'acomiadar la sortida vàrem poder recordar el nom de l'aliment dels flamencs. És un organisme que viu a l'aigua i es diu Artèmia No vegeu com se'n recordaren del nom. No dèien res més aquell dia i el següent. La tornada va ser ordenada, férem un poc de pati i l'endemà, com a darrer dia recapitolàrem el viscut.

 

Jornades de teatre. Coneixem la història.

Estam a les portes d'acabar el curs i no volíem fer-ho sense donar un bon rep+as a la història. Així és que ens va venir bé una informació arran d'un grup anomenat Clownidoscopi que ens faria un viatge al llarg de la història de la humanitat des del seu inici fins a dia d'avui. I bé que compliren la funció. Nosaltres havíem posat émfasi amb el període històric de l'Edat Mitjana. Època que hem reflectit al mural que hem confeccionat entre tots al hall de l'escola.

Tres dies durà el taller: 10, 11 i 16 d'abril de 2014. Ens trobàvem tots, famílies, alumnes i mestres a l'entrada del Teatre España, pel carrer San Vicente, a fi d'estar tots bén segurs i poder agrupar-nos sense problemes. Els tres dies l'obra es representà per Educació Infantil i Primària fins a segon inclosos a les 9:15 i 'estengué per poc més d'una hora. Tot va anar molt bñe, sense haver de lamentar cap incidència, vàrem repassar la història de la humanitat i el més important:

Els alumnes s'ho passaren genial i a més varen aprendre coses noves.

El taller no era una extensió linial estrictament amb un eix cronològic de fets històrics, es representava des d'una perspectiva dels valors on es feia crítica oberta a la tirania i es resaltaven clarament les claus que han fet a la humanitat una societat civilitzada: la cooperació, el respecte, el treball i l'amistat, a més de fer aturada matiçada en la tol.lerància i la importància de la interculturalidad en el futur dels més joves, els nostres alumnes avui. La màquina va treure fum i de tant en quan perdia alguna peça com a fruit de la intensitat dels viatges en el temps. Els dos personatges tenien moments de proximitat i de distància que conjugaven amb verbigràcia. Fou el seu ric llenguatge gestual i la connexió amb elements d'última actualitat els que feien possible connectar els més joves amb les intencions que es transmetien, així com la seva relació dual d'amor i odi, essencials per representar les conductes més absurdes de la humanitat, ahir i avui. La família, l'estrés per la situació actual i els estralls que l'angúnia provoquen en les estructures familiars va ser un tema tractat per introduir la sol.litut de l'infant que ho té tot i no té res. Una crítica oberta als elements tecnològics que creen fractures en les relacions socials, ja des de bén pronte entre els joves i els estereotips. 

Com a tutor recoman aquest grup. Amb una estructura logística i de representació molt senzilla han aconseguit fer un tractament de realitat molt complet amb relació a l'escàs temps de durada de l'obra, per la variada temàtica que comporten, els temes crucials d'un compromís que no tan sols no van defugir, sino que van il.lustrar amb gran claretat.