domingo, 18 de mayo de 2014

Visita al Parc Natural de Ses Salines.




 
Les vacances de Setmana Santa estaven a l'aguait i combinant amb unes divertides jornades de teatre, aprofitarem a un dia de partir per anar al Parc Natural de Ses Salines, a Sant Jordi. Tres setmanes abans rebérem a na Tina, guia del Consell Insular que coneix molt bé l'entorn perquè ens fes una introducció dels atractius que trobaríem al parc. El primer que ens demanà fou silenci, ja que l'equilibri ecològic de la zona requereix no fer remor. En segon lloc ens va presentar al protagonista de la història de'n Felip, un flamenc que habita al Parc i ens posà en contacte amb tots els animalets que formen part d'aquell ecosistema.

Era dia 15. Tot estava disposat. Partírem a les nou i quart i ens trobàrem amb na Tina al punt de reunió, accés al Parc de Ses Salines. Una setmana abans havia realitzar la sortida el grup de primer B. La primera temptativa el temps no possibilitar anar-hi, tot i que el segon intent fou el bo. Aquesta visita la realitzàrem conjuntament 1r A i 1r C.

 

Quan arribàrem ens vam assignar les dues guies i va sortir 1r C. En primer lloc realitzàrem una primera observació amb un telescopi.

A continuació anàrem a la zona boscosa i allà vàrem veure els flamencs i ànneres que hi havia als estanys.


Vàrem fer rotllana per estudiar la flora del lloc i acte seguit ens dirigírem a la muntanya de sal a una bona ombra on esmorzàrem 40 minutets els dos grups junts i després ja anàrem a veure la sal. Tina ens explicà el procés: La sal es forma per l'evaporació de l'aigua als estanyols, es recolleix, es refina i es saneja amb un depurat per envassar-la i servir-la tal com la vem als formats als comerços. La sal pot ser fina i gruixuda. La que ens vàren poder emportar era bén gruixuda. Gairebé semblaven troços de vidra i era tan salada que just la testaves i havies de tossir.

Una anècdota graciosa fou que quan ens mostraren els poals on hi havia la sal que ens havien preparat, hi havia dues sargantanes joves i enèrgiques que s'havien escolat i no podien sortir perquè patinaven per les voreres esfèriques del recipien. Les portàrem al bosc  allà on foren posades en llibertat. Va ser un vist i no vist.

Abans d'acomiadar la sortida vàrem poder recordar el nom de l'aliment dels flamencs. És un organisme que viu a l'aigua i es diu Artèmia No vegeu com se'n recordaren del nom. No dèien res més aquell dia i el següent. La tornada va ser ordenada, férem un poc de pati i l'endemà, com a darrer dia recapitolàrem el viscut.

 

No hay comentarios :

Publicar un comentario